L’escriptura és un document públic atorgat davant notari que ofereix la màxima seguretat jurídica en el nostre Dret. Té uns efectes poderosos, regulats específicament per les lleis, que superen amb molt els que té un document privat. Les administracions, els jutges i la societat en general atribueixen credibilitat absoluta als fets o declaracions que consten en una escriptura pública.
Es sustenta sobre una normativa precisa, reuneix condicions d’autenticitat (el que en ella es recull és cert), executorietat (l’acord es porta a la pràctica sense necessitat de més proves) i legalitat (s’ajusta al que diuen les lleis). Els particulars que signen una escriptura pública tenen la seguretat que ningú podrà posar en dubte la seva veracitat.
És un document íntegre que no necessita cap comprovació o contrast i que té, per si mateix, la plena eficàcia que li dóna la llei des del mateix moment en què el notari ho autoritza. És un instrument executiu que posseeix força probatòria de les dates, dels fets i de les declaracions que conté.
L’escriptura només circula per mitjà de còpies, ja siguin en paper o electròniques; la matriu que conté les signatures originals dels atorgants es guarda formant protocol al despatx de notari que l’autoritza. Posteriorment passa als arxius notarials de cada col·legi i després a l’Arxiu Històric. L’escriptura pública és per sempre.